la Virjen de la Merced, patrona de Karcelona

http://movimentdel25.org/?page_id=20

Ens encanta la idea de la vaga general.
Ens sembla una oportunitat, molt necessària, per a exterioritzar el malestar que portem acumulat en aquests darrers anys de crisi.
Ens sembla una finestra oberta per a trencar la solitud amb que vivim unes vides entrampades en el pervers dilema de “o la precarietat o l’atur”.
Ens sembla una ocasió per a començar a lluitar, o per a lluitar de nou.

Ens encanta la idea de vaga general, i el nostre cos demana fer-la.
Però també coneixem els seus límits.
Sabem que la gent treballadora -al llarg de la història- hem conquerit drets socials i hem millorat les nostres condicions de vida gràcies, també, a les vagues generals que van fer els nostres pares i mares, els nostres avis i àvies.

Sabem que amb algunes vagues generals s’han aturat plans econòmiques capitalistes que haguessin empitjorat, encara més, la nostra vida.
Però també sabem que, avui, no totes i tots podem participar d’una vaga.

Avui, a l’Estat espanyol, ja som entre 4 i 5 milions de treballadores que no tindrem dret a vaga: els i les aturades sense feina.
I milions de persones més que tenim una posició tan precària en el mercat de treball que, si fem vaga, serem sistemàticament acomiadades.
Milions que treballem amb contractes temporals, i milions que treballem sense contracte, que no existim legalment i per tant no podem ni somniar en fer vaga.
A tots nosaltres ens encanta la idea de la vaga general.
Però no sabem com fer-la.
Quines són les formes de lluita que s’han de convertir en “la vaga dels que no podem fer vaga”?
La vaga general la inventaren els i les treballadores fa cent cinquanta anys
amb la idea que, aturant la producció, els patrons s’avindrien a millorar les brutals condicions de treball del naixent capitalisme industrial.
O amb la idea, els més agosarats, que el propi capitalisme cauria quan els i les treballadores abandonessin junts i organitzadament el lloc de treball.

Avui els sindicats majoritaris ens han convocat, per al 29 de setembre del 2010, a un vaga general per tal d’aturar una reforma laboral que ens agredeix a totes i tots. Nosaltres, els que no podem fer vaga, hi participarem: ja veurem com.

Però sobretot, els que no podem fer vaga hem de crear un nou moviment que
proposi noves formes de fer vaga:
que aturi l’economia dels poderosos, i que albergui formes d’ajuda mútua per als que la patim.
Que organitzi als i les oblidades pels sindicats majoritaris,
i que ens doni forces mútues quan patim els problemes laborals i socials quotidianament.
Per mi una nova vaga és crear una cooperativa de treball o de consum.
Per mi una nova vaga és un nou sindicat social que aturi els desnonaments.
Per mi una nova vaga és una organització de treballadores domèstiques.
Per mi una nova vaga és deixar de consumir mercaderies supèrflues.

Per mi una nova vaga és una assemblea local on responguem als abusos empresarials del nostre barri.
Per mi una nova vaga és deixar de mirar la televisió.
Per mi una nova vaga és una organització que ens defensi als sense papers.
Per mi una nova vaga és deixar de pagar junts els lloguers i les hipoteques.
Per mi una nova vaga és lluitar pel transport públic gratuït.
Per mi una nova vaga és…

Quina és la teva vaga?